Sempre han estat de prendre’s les coses amb calma, d’assegurar bé cada passa i no precipitar-se. Han passat tres anys des d’aquell primer àlbum amb què tant ens van sorprendre i agradar, “Momentani”. I l’espera ha valgut la pena perquè el retorn de Selva Nua és de nou un catàleg d’excel·lents cançons, dards de música pop constant que apunten, es claven, just al nervi que uneix el cor amb l’hemisferi dret del teu cervell. Cançons que t’emocionaran i et faran ballar. Un nou disc que porta per títol “I tu què fas quan no fas res?”.
No us sorprendrà saber que la zona zero on neix aquesta música és un pis compartit. No seria el primer cop que passa. Però tots podem reconèixer la complicitat que es genera en aquests espais. El descobriment de les inquietuds més inspiradores dels companys, però també d’aquell pijama que ens avergonyiria. Un còctel de convivència on la quotidianitat pot donar peu a totes les aventures possibles, i més quan la música flueix sense parar.
Cadascuna de les vuit cançons que atresora aquest disc és un punt d’inflexió emocional. Totes parteixen de coses petites i quotidianes però ens projecten enllà, ja sigui cap al més profund de nosaltres o cap a la pista de ball. Hi ha crisis, records, pèrdues. El passat truca a la porta per qüestionar-nos el present. I sempre aquell punt de fragilitat que tot ho posa en dubte però empeny a l’hora de tirar endavant.
Posem-hi títols: “Música pop constant”. “Punt mort”. “Davant del mirall”. “Miaboko” – m’hi aboco? Un psicòleg aquí hi tindria feina, però segurament hi podria descobrir un camí. I el descobriria posant-se a ballar. Que és allò que acabes fent sol a casa, quan no fas res.
Musicalment, “I tu què fas quan no fas res?” és un disc més madur, intens i a la vegada íntim. Remet a la fórmula essencial del grup lleidatà, afegint-li però algunes gotes de misteri. Sonoritat pop, influències soul i picades d’ullet a la música lo-fi, lletres introspectives i evocadores, melodies singulars, diferents i sorprenents, sintetitzadors nostàlgics, guitarres mesurades, línies de baix emblemàtiques i bateries tenaces… El lo-fi i el fuzz són compatibles? Sí!
Potser només ens queda explicar que, a dia d’avui, Selva Nua és un trio format per la Joana Jové a la veu i la guitarra, l’Adrià Garcia al baix i una incorporació recent, en Pol Mitjans a la bateria, que arriba de Marialluïsa i Brizi. En directe els acompanyen també en Miquel Allué a la guitarra i l’Arni Gudjonson als teclats. I per gravar el disc han comptat amb la complicitat del productor Josep Maria Serra, l’enginyer Nil Llorach i el masteritzador Victor Garcia.
Ara és el teu torn. Ja tens resposta a la pregunta? I tu què fas quan no fas res?