Transitant per mars i muntanyes de música popular, des de la jota més blava fins al blues més mediterrani, del plor a la rialla i repartint poesia i lucidesa a raudals,"Un idioma nou" li canta humanament a "la bellesa i al dolor, que de vegades són la mateixa cosa", des d'una nuesa profunda, primitiva, màgica.
La música és la verdadera protagonista del viatge, sent la banda al complert tan notòria com extraordinària. Però és Aresté qui, amb les seves reflexions com punyals sobre la naturalesa de l'ànima humana, marca la direcció sempre endavant, enllaçant cercles amb una guitarra que sona mestra i que sona a casa.