Nones

"Nones" és fruit d'una cruïlla entre la tradició mediterrània i el jazz les cadències i les harmonies Mentre que la majoria dels grups d'aquí beuen de fonts anglosaxones Refree ho fa de l'europea França Itàlia i Catalunya semblen les localitzacions perfectes per a les cançons de Raül Fernández i els seus inquietants textos la crisi del foli en blanc una rata degollada al soterrani un pare que espera insomne que la seva filla torni de festa el final de la joventut mares solteres i desastres domèstics de diversa índole emocional i sentimental Temes que Refree remata sense cursileria ni sarcasme sense intenció paròdica com una mena de Family no-electrònics i desenganyats de la vida del dolor i del futur o com si Nacho Vegas mai hagués llegit Dennis Cooper o Raymond Carver ni escoltat els Bad Seeds A "El Hueco" –que tracta de trobar un espai on sentir-se bé en solitud un forat on pensar i entendre el passat– dedica un petit homenatge a l'escriptora Belén Gopegui i la seva novel·la "La escala de los mapas" Per descomptat Raül Fernández –que canta tant en castellà com en català– es pren molt de debò el que diu i com ho diu Escoltar "Nones" és una experiència que reuneix les sensacions de veure una pel·lícula d'aquelles que ressonen al cap i al cor quan surts del cinema llegir un llibre que deixa empremta i per descomptat viure una sèrie de cançons (amb les seves agudes lletres i les seves músiques cuidades en la riquesa i en la pobresa) que són tan veritables com fidels a la realitat Si bé és cert que un poeta és el menys poètic que hi ha per discos com aquest alguns han començat a escriure sobre música I per discos com aquest molta gent ha deixat d'escriure sobre música