La tensión irresoluble (de nuestros días)

El projecte musical de Francisco Javier Bravo Lahoz trenca un silenci discogràfic de més de dos anys amb el llançament del seu nou EP “La tensión irresoluble (de nuestros días)” Concebut des de la costa cantàbrica l'EP es presenta com a declaració artística que consolida el so més cru i íntim de l'artista L'estil musical de Bravo Lahoz navega amb personalitat entre post-punk lo-fi ambient i folk abordant la incertesa contemporània des d'una perspectiva filosòfica i política La crítica ja ho ha aclamat com el "guru rocker de l'incòmode" per la seva valentia i discurs L'obra principal que dona títol a la feina "La tensión irresoluble" és un manifest líric construït inicialment sobre piano i veu que retrata un individu pressionat resolent en una explosió de soroll amb ecos del post-punk primitiu Altres temes com 'Horror Vacui' exploren l'estètica lo-fi amb un piano trencat mentre que 'Volvemos a empezar' inclou una diatriba amb picades d'ullet en l'actualitat Aquest treball marca una transformació sonora cap a un estil més minimalista i una "sensibilitat crua" aconseguida sota la producció de Juan A Salinas a The Borderline Music Studio (Granada) La barreja de lo-fi i sorollisme amb influències que van des de Low fins a The Stooges reforça un missatge que es nega a dissociar el rock de la ideologia