Frederic Mompou: Música callada

Aquesta música no té aire ni llum És un débil bategar del cor No se li demana anar més enllà d´uns mil•límetres en l´espai però sí la missió de penetrar en les grans profunditats de la nostra ànima i les regions més secretes del nostre esperit Aquest música és callada perquè la seva audició és interna Contenció i reserva La seva emoció és secreta i tan sols pren forma en les seves ressonàncies sota la gran cúpula freda de la nostra soledat «La música callada la soledad sonora» pressentides per San Juan de la Cruz trobaran en aquestes pàgines un anhel de realitat Aquesta música fidel al meu credo estètic és símbol de renúncia Renúncia a la continuïtat en la línea ascendent de progrés i perfecció en l´Art perquè en aquesta escalada de pics abruptes és necessari en cert moment descansar tòrcer la ruta agafar embranzida si volem seguir endavant Primitivisme aparent El nou punt de partida és ideal i situat en la nostra època La nostra cova té les parets netes davant del futur La meva Música callada és tan sols un signe més entre els molts que han marcat els nostres temps […] Estem recomençant el camí és llarg