Camins de vidre

En escoltar i estudiar la música de Moisès Bertran vaig tenir una doble impressió La primera en la superfície fou que no era fàcil copsar-ne les coordenades compositives en relació a l´ampli espectre d´estils musicals existents avui en dia La segona més profunda adonar-me que Bertran amb una expressió pròpia i precisa escriu una música personal i única En general un pot descobrir fàcilment el llenguatge i l´estil musical de molts compositors Alguns emfatitzen i confien molt en les tècniques de composició contemporànies i amb un control extrem de l'expressió emocional es fan enrere a l'hora de mostrar el seu propi caràcter individual Ben al contrari la música de Bertran no sembla revelar cap estil en particular ni presenta una tècnica o una sonoritat noves Les seves partitures i les seves notes són modestes i de vegades s'assemblen a les dels compositors barrocs Bertran crea una música que no es pot definir fàcilment a partir d´elements tècnics i estilístics coneguts o a través de l'aparença òbvia d'elements musicals L´escolta atenta de les peces d´aquest nou CD em va fer adonar de manera definitiva que Moisès Bertran expressa d´una manera molt personal vivències que li són essencials relats de vida que no estan ocults per elements superficials que ens pugin distreure sinó que les seves notes humils i úniques ens descobreixen el seu jo més profund ens mostren la seva esfera emocional i sentimental Tot seguit en els meus comentaris explicaré detalladament com i per què he experimentat una bellesa musical tan profunda GEON-YONG LEE Professor emèrit de composició Cofundador de la Universitat Nacional d´Arts de Corea (K-Arts)