Solilòquia

La polifacètica pianista i compositora després d'un any (o una vida) omplint-se el temps de múltiples projectes per combatre la solitud decideix transformar aquest sentiment en un disc Així neix "Soliloquia" un àlbum de cançons instrumentals inèdites que per fi estrena en la seva versió física ´Solilòquia´ s´inspira en l´epidèmia de soledat que tantes persones travessen en les nostres societats actuals Peya composa aquests temes en una tensió entre la denúncia de l´aïllament social en el qual vivim i la dificultat de sostenir el temps en soledat I és entorn aquesta dimensió sobre la qual la pianista ha estat explorant el darrer any Aquesta proposta sonora es submergeix en les pors i els fantasmes al voltant de quedar-se sol les dependències tòxiques en relació als altres i la incapacitat de soportar-nos en soledat Per això Clara Peya ens proposa un disc instrumental de piano en el qual ens apropa a les entranyes de l´instrument amb els sons dels seus mecanismes interns com si fossin les seves vísceres una metàfora sonora per convidar-nos als nostres propis soliloquis Peya interpreta amb sordina tot el disc – el pedal que els pianistes fan servir per estudiar i no molestar als altres – i ens convida a ralentitzar el temps i a experimentar les molèsties de la soledat escollida la productiva la incerta però sobretot la que ens permet tornar als altres El disc ha estat gravat a Trampoline Studio i coproduït entre Didak Fernández Adrià González i Clara Peya