“Giròvag” (Blau-Discmedi 2024) és el primer disc en primera persona de Borja Penalba: "no és un disc conceptual, és un disc existencial, fa més de trenta anys que vaig amb els ulls tancats, per primera vegada he d'obrir-los".
Un emotiu fragment de "Los ejes de mi carreta" en memòria de Atahualpa Yupanqui obre aquest disc en el que Borja posa música a poetes com Joan Fuster, Marià Villangómez o Bertolt Brecht. Produït per Borja Penalba i mesclat i masteritzat per Jorge Pérez, el resultat és un àlbum amb catorze cançons i dos divertimentos, una de les quals va ser gravada en directe al Teatre Principal de València el passat desembre, en total 16 temes amb un ventall d'estils com un vals circense, un tango, una bressola, un rock o una balada. Com els monjos rodamons que vivien aliens a les normes dels monestirs, l’ànima de giròvag que sempre era dins el músic, ha quedat al capdavant per a començar aquest viatge de principi definit i de final incert.

Fa més de 30 anys que Borja Penalba es dedica a la música, una feina sense horaris ni calendaris. Tothora pensant cançons, musicant-les, arranjant-les i produint-les, passejant-les i compartint-les. Ho ha fet a molts estudis de gravació i a molts escenaris. Ha enregistrat discs i ha fet gires al costat de Feliu Ventura, Miquel Gil, Lluís Llach i Obrint Pas, entre molts d’altres. En els darrers deu anys ha compartit camí amb Maria del Mar Bonet i amb Mireia Vives. Ara, per primera vegada, es presenta amb aquest disc en primera persona, on es despulla –o ‘es nua’, com ell defensa-, i la guitarra i la veu de Penalba, alcen el vol i són les protagonistes. Borja Penalba fa música, és músic, fa de músic, és música.