Des de la seva formació a Ordizia en 2010, nombrosos concerts, la publicació del seu primer disc "Gu Geu" ( "Nosaltres mateixos") el 2016 i la seva participació en els festivals de Blues d'Hondarribia i Tolosa, StarBlues s'ha vingut perfilant com tot un referent de l'Blues cantat en euskera en els últims anys. Gràcies a les composicions de Jon Barrero (veu i guitarra) qui, després de diversos canvis en la formació, afronta aquest segon treball acompanyat per Mikel Atxega a l'baix, com a substitut de Urko Ruiz de Apodaka, Yon Labayen a el piano i hammond, Fermín Etxeberria a la bateria, així com amb la ja habitual col·laboració de Fredi Pelaez, al llarg de l'enregistrament i barreja en els estudis Pottoko de Beasain.
"Hitz Gatibuak" (Paraules captives) posseeix la mateixa coherència que el seu antecessor, l'empremta d'una banda amb entitat pròpia i el valor afegit de la maduresa i l'avantatge que confereix l'experiència adquirida en aquests anys. Resultat d'una intensa tasca de composició, aquest treball transita per la senda dels dotze compassos amb fortes influències Rock, sense perdre la perspectiva requerida ja des del seu inici en "Intro" amb clars signes Funk fins arribar a terrenys més propers al Jazz / Blues a "Hitz Gatibuak" tall que dóna títol al disc, fent evident el propòsit de fusió per part dels guipuscoans amb altres músiques afins i posant de manifest la seva capacitat a l'hora d'adaptar-se al Swing més ortodox en "Zerua Ukituz" i tornar al jazz a "Kolore Galduak" per viatjar en clau de shuffle, amb innegables aires texans de la mà de Escombrar a la guitarra i una més que remarcable tasca d'Yon Labayen a l'òrgan hammond a "Killer Hammond". L'ortodòxia d'un mig temps en menors al costat de la melodia que ens proposa el propi Barreros dóna com a resultat "Nortzuk dira" per presentar-nos a mig camí del castellà i de l'anglès el shuffle urbà "Res més que Blues". El Groove aportat per Mikel Atxega a l'baix, Fermín Etxeberria a la bateria al costat de l'òrgan hammond de Yon Labayen, amb clares reminiscències a Jimmy Smith, revitalitzen el Soul / Funk a "Otsoarekin solasean". "Zure jabe" suposa la dosi obligada de boogie mentre la guitarra de Jon dóna pas a l'únic tema cantat en anglès, de nou amb tints Funk "A little big day" per a finalitzar amb el mig temps amb gust de Jazz / Rock i certs aromes llatins "Izpi beltz batek".
Hi ha clares evidències que fan d'un projecte una cosa genuïna i exclusiva, en el cas de StarBlues, són eminentment aquestes grans cançons cantades en la seva llengua i la seva capacitat de perpetuar un projecte de gran qualitat sota el tamís del Blues convertint-lo en original i identificatiu.