Els Bars sempre es van moure pels marges del que es va anomenar 'rock català'. En comptes de co-protagonistes d'aquella escena on sortien amb força noms com Sopa de Cabra, Sau o Els Pets, el grup vallesà semblava sentir-se com aquell convidat a una festa on no acaba de trobar-se còmode. Potser per què estilísticament els Bars mai van tenir res a veure amb el pop-rock que dominava el só de molts dels grups que integraven aquella exitosa fornada. Ells preferien mirar cap a altra banda, més enllà de l'Atlàntic, fins als Estats Units, on naixien les músiques que més s'estimaven: el R&B, el rock clàssic, el country...Tota una anomalia que sovint va defugir els grans llums del focus mediàtics per anar construint amb tranquil·litat una trajectòria plena de coherència i grans cançons. Els que coneixen la seva música saben que Bars és el secret millor guardat del rock català. Els que no la coneixen ara tenen una oportunitat immillorable de descobrir un tresor musical que els continua esperant.