Entre els que participen a aquest disc nhi ha de tan joves que només coneixen a través de velles fotografies al Serrat amb llarga cabellera i nhi ha daltres que comparteixen generació (i, en alguns casos, passat capil·lar) amb el del Poble Sec; nhi ha a qui ladmiració per lobra del barceloní ja se li pressuposava i els que ens han sorprés amb la seva estima per la música del cantautor; els qui han compartit vetllades, vivències i escenari amb lautor de Mediterráneo i aquells que probablement no han tingut mai ocasió dencaixar la seva mà. Els que provenen del pop, els qui ho fan del jazz, del bolero, de la cançó dautor o, com en el cas de Pascal Comelade, els que habiten un territori que encara espera ser batejat. Una munió diversa amb el denominador comú de voler homenatjar a qui, amb tota seguretat, és un dels creadors de cançons que ha aconseguit romandre a més cors i memòries.
Cadascú dells ha triat el seu propi tema. Aquell que voldrien haver escrit, aquell que sempre torna als seus llavis quan menys ho esperen o aquell que els hi porta els records més estimats. Així, els mallorquins Antònia Font tornen a treure a la llum les seves obsessions futbolístiques (¡la portada de Taxi!) per cantar-li a aquell hongarès fort i ros de nom Kubala que amb la màgia dels seus regats va obligar a construir el gegantí Camp Nou per acollir a tants com volien veurel jugar. El cantaor Miguel Poveda que torna a emprar el català per cantar a El meu carrer a aquell racó del Poble Sec que Serrat va fer que tots arribéssim a considerar una mica nostre. Maria del Mar Bonet impregna de salnitre mediterrani la Rosa de ladeu, mentre Dyango aprofita locasió per tornar a visitar la seva estimada Paraules damor, la cançó que ell segueix considerant la més bonica cançó damor feta mai. Per primera vegada des de la seva separació oficial, es reuneixen Los Manolos per amanir amb rumba Barcelona i jo i els segueixen altres mestres daquesta música tan nostra com en Peret o els veterans Sabor de Gràcia que, com el mateix Serrat, continuen cantant allò dAra que tinc 20 anys. I la llista continua i continua fins a arribar als 40 noms, de Sisa a Shuarma (exElefantes i Bushido),de Sergio Dalma a Miqui Puig, de Moncho a Ginesa Ortega, tots amb idèntiques ganes de cantar i retre homenatge a qui sempre ha estat el seu amic.