El camí que va del debut l'any1989 d'un grup que havia adoptat feia poc l'escatològic nom de Els Pets després de fer-se dir durant un temps Condons Adulterats fins l'any 2007, amb l'edició encara recent del seu darrer treball, Com Anar al Cel i Tornar, és un camí llarg. Un que passa pel naixement i l'explosió de popularitat del que es va anomenar rock català, moviment del qual Els Pets en són supervivents i, encara més, icones. Però el camí no es va aturar pas en aquesta etapa. Mentre molts dels seus companys de generació anaven abandonant la cursa, el grup de Constantí ha aconseguit mantenir ben ferm el timó de la seva carrera, publicant discos cada vegada millors, guanyant-se el respecte de la crítica i el públic però, sobre tot, fent del procés de madurar, un veritable art. Els Pets no han deixat mai de créixer com a artistes ni d'aprofundir en els misteris del pop, aquells que fan que una cançó de tres minuts arribi a les teves oïdes i no t'abandoni mai més. Cançons com les que han quedat atrapades en aquest Bàsic, bocins inesborrables de la nostra memòria.