Tres anys més tard i amb el gust càlid de les coses fetes sense pressa arriba el nou disc d'Els Pets, una obra serena, plena d'energia, però també de pausa que els torna a situar com a grup de referència en l'univers musical català. El seu pop d'autor torna a aconseguir el miracle de fer música accessible i de qualitat, arribant a diferents generacions sense trair aquesta manera tan seva d'explicar les coses. "Com anar al cel i tornar" és un disc sorprenent i ambiciós, on es barregen timbres i colors mediterranis amb orquestracions de pel·lícula i on, malgrat les ganes d'experimentar i de sorprendre l'oient, les tornades de cada cançó s'enganxen com les lleganyes del matí.
"Com anar al cel i tornar" és la distància infinita on caben tots els afectes possibles, és el viatge sentimental on recollim i desem els presents que ens regala la gent que passa per la nostra vida: l'enamorament i el desencís, l'enyor i el desesper, la passió i l'oblit, l'amor i la mort. És un trajecte que ens transporta a gairebé tocar els nostres anhels, per impossibles que semblin, sense deixar de tocar de peus a terra. Són, en resum, dotze cançons de llarg recorregut que intenten il·lustrar el material intern del qual està fet el combustible que, amb tossuderia, continua alimentant aquesta boja ambició nostra d'estimar i de ser estimats...