“Escolto “L’estiu” de l’Òscar Briz en ple estiu, en ple mes d’agost, al costat del mar i amb tota la mandra assolellada i serena, quieta i horitzontal. Mandra sobre mandra, soledat i silenci per construir cançons que expliquen, a cau d’orella, paisatges emocionals i mediterranis en els que banyar-se, capbussar-se o fer la migdiada sota un pi sentint la remor del mar. Briz canta en sol, sota el sol, amb la pau de Nick Drake, la contemplació màgica de Pep Laguarda i la solitud del corredor de fons (com Remigi Palmero), onze cançons on manen les paraules bressolades per guitarres amigues. Cançons que aconsegueixen hipnotitzar-nos amb suavitat, compartint la sensualitat estiuenca i, amb la complicitat dels records, seguint fent més estius amb els que resguardar-nos dels freds que vindran.”
Jordi Turtós.