Encara una de les pel·lícules de terror més respectades de tots els temps, l'adaptació no autoritzada de F.W. Murnau del Dràcula de Bram Stoker, "Nosferatu" (1922), és una obra mestra de l'expressionisme de l'era del silenci. Gran part de la partitura original de Hans Erdmann (destinada a ser tocada en viu per una orquestra) es va perdre, el que va portar a Nosferatu a inspirar diverses bandes sonores posteriors, la més coneguda la de compositor de Hammer Horror James Bernard, escrita per a la reedició de la pel·lícula en vídeo de Tanis Film de 1997. l'estrena mundial de la partitura va ser interpretat per Nic Raine i l'Orquestra Filharmònica de la Ciutat de Praga al Festival de Cinema de Londres aquest mateix any i ara, gairebé vint anys després, la partitura es premsa en vinil per primera vegada.
Presentat en doble vinil vermell transparent i edició limitada.