“Si ara tota la vostra ànima se’ns anés a revelar en música! Quin moment!”, va dir Eugeni d’Ors, Xènius, a propòsit de l’estrena al Liceu d’Empòrium, d’Enric Morera. Amb el terme noucentisme, Ors va marcar l’etapa d’una estètica nova que es contraposava al modernisme tot substituint el romanticisme nòrdic pel classicisme grec, el simbolisme germànic per l’harmonia mediterrània. Així, els artistes de la generació del 1900, que van arribar a la plenitud en les primeres dècades del segle, van dirigir la seva inspiració cap a formes més equilibrades, més simètriques, més racionals. Aquesta nova estètica afectaria totes les manifestacions artístiques de la nostra cultura, des de la literatura, la pintura, l’escultura i l’arquitectura fins a la música. En aquest context musical del primer terç del segle XX sorgeix la petjada de dones intèrprets i compositores que formaven part de la vida musical d’aquell moment. Maria Teresa Garrigosa i Sílvia Vidal les han volgut presentar a través de les seves cançons de manera antològica en aquest disc, no tant per a establir un cànon d’estil en la composició sinó per comptar-les entre les personalitats que van formar part del noucentisme i que van viure professionalment de la música