Triple Treat neix amb la intenció de recuperar les composicions dels contrabaixistes que han escrit la història del jazz (Ray Brown, Oscar Pettiford, Sam Jones...) d'entre els temes que acostumen a formar part del repertori de jazz, en un marc sonor i rítmic inspirat en els trios sense bateria d'Oscar Peterson (Herb Ellis, Ray Brown); Ahmad Jamal (Ray Crawford, Israel Crosby), Monty Alexander (Ray Brown, Russell Malone) i fins i tot la senzillesa de la sonoritat del Nat King Cole trio.
Per aquesta aventura comptem amb la fina guitarra de Dave Mitchell; l'expressivitat del piano de Bernat Font i el contundent contrabaix de Queralt Camps. Triple Treat està presentant el seu primer treball discogràfic “With just my dreams but not alone” (Temps Record 2017).
Aquest és el primer disc de Queralt Camps liderant el seu propi projecte.
“Tinc al cap muntar un trio de contrabaix, guitarra i piano”, em va dir... i dos anys després ja té disc, i quin disc! L’elecció dels temes és rodona, se’m fa difícil escollir quins són els millors. El trio té una compenetració excel•lent, arranjaments deliciosos, finals cuidats i solos d’alta volada. Són tres músics que sembla que han estat destinats a tocar junts.
Descobrim Queralt Camps com a solista i podem constatar que ningú fa “caminar” una banda com ella amb el seu contrabaix. Tenim un Bernat Font, rítmic, dinàmic i juganer amb el piano; tant, que creiem fàcil tot el que fa, i un Dave Mitchell solvent a la guitarra rítmica i amb una tècnica impecable al servei d’uns solos excepcionals.
Hi ha vegades que el jazz és elegant i amb swing, sap gaudir dels tempos lents i fer-nos vibrar amb els ràpids, té clar qui és i cap a on va. I quan tot això es dona... no pots fer res més que obrir les orelles i tancar els ulls i pensar. Carai, que bé sona, això! (Linner notes by Pau Fuster)