És a les cançons on probablement Rafael Ferrer va destil•lar millor l’essència del seu pensament musical; cançons que desprenen un perfum molt especial, joiós i alhora enigmàtic, que ens transporten a un temps i un món bellament evocats. El tractament sovint sil•làbic del text denota l’interès especial que Ferrer tenia en fer entendre cada mot, fins convertir-lo en ocasions en un recitat que atrapa l’oient atent, pel sentit de les paraules i alhora per uns acords que les agombolen i els afegeixen un sentit pregon, inexpressable, incandescent.
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per aportar-li una millor experiència de navegació i un servei més personalitzat.
Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació consultant la nostra política de cookies.