“No hagués pensat mai que faria un disc com “Cançons mecanoscrites” (Temps Record 2016). Però de vegades la vida ens posa cap per avall, i quan aconseguim redreçar-nos, ja no som els mateixos; res no és igual. Acostumat al saxo i al jazz, aquest cop m’he vist sorprès per unes cançons, melodies i versos que han anat sortint de dins meu, com un torrent d’aigua que ha anat brollant fins a quedar-se sec, fins que tot allò que calia dir ha estat dit. No ho he buscat, no ho he triat. Ha anat així”.
Això ens diu Martí Serra del seu últim àlbum, un disc molt personal que s’allunya del jazz per acostar-se al món de la cançó i del pop. A més del saxo, el seu instrument habitual, Serra agafa aquest cop el baix elèctric, i fins i tot canta en algunes cançons, tot i que la veu principal del disc és la de la Gemma Abrié.
El percussionista i bateria Aleix Tobias, els guitarristes David Soler i Josep Traver i la pianista Mar Serra completen els Pintors d’Ànimes, el grup que dóna forma a deu composicions originals que ens passegen pel món interior de Serra, tant musical com personal. “Cançons mecanoscrites” és un disc emotiu, intens; interpretat, arranjat i enregistrat minuciosament, cuidat fins a l’últim detall.