Maria Betriu, nascuda a Terrassa, va començar la seva carrera musical dins del moviment de la nova cançó com a cantautora, composant el seu propi repertori i també interpretant cançons de George Moustaki i Brassens -entre d’altres- adaptades al català, acompanyant-se a la guitarra. En aquell moment va compartir escenaris amb artistes com Lluís Llach, Raimon, Joan Baptista Humet, Pau Riba i Sisa, entre d’altres.
Posteriorment es va dedicar a la música de ball formant part d’orquestres com La Principal de Girona, Atlàntida i Janio Marti que la van dur a actuar per escenaris europeus (Estrasburg, Ginebra, Munic...). Més tard es va incorporar al grup Marfil (posteriorment Ivory), amb el que va aconseguir grans èxits discogràfics nacionals i internacionals com ‘Las canciones de tu vida’, ‘A Roberto y Julio’, ‘Después de los 60 los 70’, ‘Abba & Stevie’ i ‘Ivory contigo ‘amb els segells Belter i Horus.
Després d'un parèntesi professional pel neixement del seu segon fill, els darrers anys ha reemprès la seva activitat musical cantant estàndards, dels que ha fet un recull d’adaptacions al català que ha inclòs en el disc “Maria Betriu canta estàndards en català”, produït justament pel seu segon fill, el guitarrista Arnau Gil.
“Maria Betriu canta standards en català” és l'últim treball de la cantant egarenca. Recull un repertori d’onze temes, cinc estàndards clàssics de swing, quatre arranjaments a ritme de bossanova, una balada i un bolero. Tots ells adaptats al català per grans lletristes com Josep M. Andreu i Jaume Picas, entre d’altres, i arranjats originalment per Arnau Gil, fent propostes inèdites i, a la vegada, un homenatge a les grans dives i solistes del jazz que han inspirat a Maria Betriu al llarg de la seva carrera. Aquest disc és una mirada enrera però a la vegada és també una mirada endavant. És el fruit dels records de la dilatada carrera de la cantant i de la revisió d’aquests estàndards amb ulls actuals i la necessitat d’espressar-hi coses noves.
Com no podía ser d’altra manera, el disc arrenca amb T’he mirat (I Only Have Eyes For You) i el segueixen temes com Les fulles mortes (Les Fouilles Mortes) que recorda l’etapa de la nova cançó en que Maria Betriu adaptava chanson française al català, Sóc molt poca cosa, composada pel mestre Lleó Borrell i que Maria Betriu va poguer aprendre d’ell mateix, Però no pas per mi (But Not For Me) de George Gershwin, Dia i nit (Night & Day) de Cole Porter, Jazz i samba (Só Danço Samba) d'Antonio Carlos Jobim, Mitges brillants (Shiny Stockings) de Frank Foster i lletra original d’Ella Fitzgerald, Com un gust meu (Sabor a mi), Tot és gris (Misty) d’Erroll Garner, Quan em tornis a veure (Cuando vuelva a tu lado) de María Grever i Aquell Infant (Nature Boy) popularitzat per grans intèrprets del jazz.
A més a més el disc compta amb la col•laboració especial del gran trompetista Josep M. Farràs en cinc temes, així com la del baterista Adrià Font, tots dos pioners del jazz a Catalunya. També s’hi troben moments de lluïment per als altres músics acompanyants: Haizea Martiartu al saxo alt, Arnau Gil a la guitarra elèctrica i clàssica, Federico Mazzanti al piano i Ramon Grimalt al contrabaix.