Sovint, només cal la suau escalfor del Sol tocant-nos el rostre per recordar tot allò que de bonic i meravellós pot tenir la vida. A vegades, la seva llum és tot el que necessitem per comprendre que la felicitat no sempre viu a les paraules grandiloqüents i els grans propòsits. Ans al contrari. És habitual que triï per viure-hi els propòsits més modestos i les petiteses de la vida. I això és el que va entendre Joan Isaac quan el Sol li va acaronar la cara el dia en que deixava endarrere una llarga convalescència a l’hospital després de superar un greu problema de salut. ‘A partir d’aquell moment -explica l’artista- vaig decidir viure i escriure les coses senzilles d’una forma apassionada i propera...escriure cançons plenes de llum que recuperin la frescor gairebé adolescent dels sentiments més purs’. Cançons com les de “La Vida al Sol”. Poètiques mirades plenes de tendresa i sensibilitat sobre el pas del temps, els amors que ens deixen un sabor dolç a la boca, els racons que estimem a força de tornar-hi amb els peus o amb l’evocació de la memòria. Composicions, les primeres inèdites de l’autor que veuen la llum en els darrers dos anys, que ens reafirmen en la nostra idea que Joan Isaac és una de les (poques) grans veus de la cançó que ens queden.