Versats en l’univers del jazz, la música brasilera i el pop, els catalans Diana Palau i Joel Moreno Codinachs van posar en marxa un duet singular el 2011, amb la intenció de combinar un repertori de composicions pròpies amb adaptacions lliures de peces de jazz, músiques brasileres i pop. D’aleshores ençà han gravat el CD, Songs & Canções (AE, 2011) i ara presenten el nou anomenat Play (Errabal, 2015).
Un treball en el qual, com un capritx juganer, barregen i agermanen diferents formes i estils: de la bellesa del nou tropicalisme sensual de Lenine, a “Nem o sol, nem a lua, nem eu”, a la galanesa dels dos standards que interpreten —el gerswingnià “Embraceable You” i “I didn’t know what time it was”, de la totèmica societat Rodgers & Hart—, passant pel pop jazzy de “Something”, de George Harrison, i “Bring on the night”, d’Sting, i l’egància mesurada, també tropical, del “Chovendo na roseira”, d’Antonio Carlos Jobim, i “Down from Antigua”, de Jim Hall, à la manière de Maria João en el solo de veu. Però també hi ha lluiment en les composicions d’autòria pròpia: “Tu respiración”, una cançó melangiosa d’amor; “Are You Really Gone”, d’aire baladístic; i a l’envoltant “Blanc”. Capítol a banda mereix “No moon (la lluna en un cove, i un rave!)”, una boutade deliciosa escrita pel dramaturg Jordi Oriol.
Standards?, pop?, bossa nova?, cançó?... Play és el resultat d’una experiència en comú bastida des de la complicitat, d’un somni compartit, en vigília o no, d’un passeig a la recerca de diferents paisatges. Pel camí, s’hi afegeixen companys de viatge: Jordi
Santanach, Alejandro Di Costanzo, Paco Weht, Bernat Hernández, Oroitz Maiz, Guillem Arnedo i, fins i tot, el dramaturg Oriol practicant l’spoken word. Tots ells contribueixen a l’excel•lent diversitat climàtica d’aquest treball. Ho fan perquè la Diana i en Joel els van convidar a jugar. I a tu i a mi també.