El primer treball discogràfic de la catalana Leila Montes neix de la necessitat
d’expressar anys de dedicació a la musica mitjançant cançons on
conflueixen tot el que ha cantat i viscut.
Aquest àlbum reflecteix els gèneres i artistes que l’han acompanyat al
llarg d’aquests anys: Chet Baker, Ella Fitzgerald, Maceo Parker, Erika Badu,
Jill Scott, entre d’altres molts, dels que beu sense prejudicis per expressar
la seva forma de veure i viure la música. El resultat és un projecte honest
on les seves experiències personals son les protagonistes; la seva veu
personal va filant l’entramat d’harmonía i paraules resultants d’elles, parant
una especial atenció a un dels seus signes distintius, l’harmonía vocal.
Tal i com va reflectir Thomas Mann en el seu llibre La Mort a Venècia:
“L’artista no és només el que somia, com qualsevol individu, sinó el que
construeix somnis”. Leila Montes absorbeix aquesta idea i li dóna forma,
creant un espai on els seus propis anhels i vivències es materialitzen en un
projecte personal, llest per bressolar a qui l’escolti.
Dolços somnis.