L’impacte del primer i, fins ara, únic disc editat per l’enigmàtic i polièdridc artista Pep Laguarda "Brossa d'ahir"(1977), celebrat pels crítics i comentaristes com una obra mestra en el seu gènere i una referència indefugible, deixà els seguidors d’aquest artista amb ganes d’escoltar un treball llegendari que circulava de boca en boca amb el sorprenent nom de "Plexion impermeable".
Vas ser Gravat al 1979, en un dels millors estudis del moment amb músics professionals i altament prestigiats, segurament per avisar que l’autor, tot i la repercussió, de la seva única obra coneguda, pensava arriscar tot mostrant la seva expressió en el camp d’estils diversos com feu en els seus dotze anys de música en directe. Foren els dies de Pep Laguarda & The Blue Catalunatics i de Pep Laguarda & The Reisons – el nom sota el qual es feren la major part de les actuacions – per al que passaren molts músics que també formaren part o encara figuren en formacions com Mermelada, Presuntos Implicados, Ceremonia, etc.
Mentrestant, a molts fòrums cibernètics musicals, es comentava la llegenda d’un disc mai editat de Pep Laguarda amb el nom de "Plexion impermeable" Doncs avui, més de trenta anys més tard, s’ha recuperat per a l’edició el primer gran canvi musical cap el pop-rock d’aquest artista que encara ens adverteix sobre noves propostes psicodèliques, soul, music hall, cabaret, etc, d’obres inèdites i ja demanades pels seguidors. El 1979, Pep Laguarda va trobar-se amb la possibilitat de treballar amb un elenc dels millors professonals que aconseguiren un resultat net i brillant en un disc, "Plexion impermeable", el disc perdut de Pep Laguarda que recorria moltes expressions del pop rock amb temes de la major altura i elegància.
El llibret d'aquesta edició es presenta molt cuidat, amb una il • lustració per a cadascuna de les cançons, realitzades per il • lustradors i dissenyadors valencians com Rafa Fonteriz, MacDiego, Paula Bonet o César Moragues.