Nina, Jordi Bosch i Àngel Pereira, ens recorden que la poesia és com totes les cançons. Ensenyant-nos que la prosa de poeta, en la veu magnífica de Jordi Bosch barrejada amb els versos, sona com poesia. Amb la melodia que posa Nina, de veu vellutada i calidesa perfecta. I la percussió, marcant sempre el ritme adequant, d'Àngel Pereira.
Ritme. Temps. Diuen que quan tècnicament més perfecte i divers és un poeta, més immediat és el contacte amb la font del ritme, del temps. Ho hauríeu de comprovar.