Concebuda en un llenguatge clarament tonal del S. XX amb reminiscències diatòniques, modals i acords amb notes afegides efecte "clústers", harmonia múltiple per quartes, cinquenes ... i gran varietat rítmica, continua la via d'Orff i de Stravinski pel que fa a plasmació sonora i estructura coral-instrumental.
El text triat de Titus Livi és clarament un text històric, i la tasca va ser la de convertir-lo musicalment en un pensament evocatiu. Evocar l'amor, la mort, el dolor, la guerra ... perquè fins i tot el mateix intèrpret es col·loqui dins de l'experiència i la traspassi a l'oient, al públic. Es preten, en aquesta obra en concret, tenir el poder de transmetre l'evocació que el text proporciona generant una experiència transformadora que obligui a captar una realitat aliena i avui tan distant però que pot aconseguir una perfecta comprensió del sentiment escènic recreatiu amb la fantasia de l'oient .