De la unió en un projecte comú de dos músics com el contrabaixista malagueny Francis Posé i el pianista cubà Daniel Amat, només podien sorgir fruits interessants. Una afirmació com aquesta no es basa tan sols en l’evidència de dues trajectòries impecables, sorgeix també de la seva habilitat dels dos instrumentistes i compositors a l’hora de submergir-se en un parell de tradicions musicals, l’espanyola i la caribenya, que ells coneixen molt bé i amb les que, com era d’esperar, han volgut relacionar utilitzant el jazz com a denominador comú.
El disc presenta també a Andres Litwick, un dels bateries més originals de l’escena espanyola actual i un percussionista totalment idoni per a un projecte on el modern i el contemporani es barregen amb singularitat i atreviment. La música del disc, amb temes signats al cinquanta per cent i una composició compartida (Hermano, que van gravar a duo per al projecte), intenta també ser un reflex de diverses experiències, individuals o comuns, viscudes per Posé i Amat. Es tracta doncs d’una feina que li posa so i música a la vida, al pas pels dies i les interpretació del viscut. Un exercici, al meu entendre molt ben resolt, que en cap moment deixa d’evidenciar la germanor entre dues formes de fer i entendre la música que ells ens fan arribar amb el seu art carregat de bellesa i intensitat.